22 gen. Avançant cap a sistemes alimentaris territorials: on som?
Posted at 16:06h in Sin categoría
per Florence Egal, experta en sistemes alimentaris sostenibles
El desenvolupament sostenible només es pot assolir mitjançant la combinació del desenvolupament econòmic (incloent-hi la fi de la pobresa extrema), la inclusió social, la sostenibilitat ambiental i la bona governança (incloent-hi la pau i la seguretat).
Actualment, estem enfrontant crisis interconnectades de declivi de la natura, canvi climàtic i degradació de la terra, que afecten la salut i el benestar humans. Els sistemes agroalimentaris són ara reconeguts com el principal motor de la pèrdua de biodiversitat al món i un contribuent de més d’un terç de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Alhora, els sistemes agroalimentaris s’han de preparar per als impactes disruptius del canvi climàtic en les cadenes de valor agrícola.
Aquests sistemes necessiten ser reformats mitjançant una combinació de tres accions interdependents: canviar els patrons alimentaris globals, protegir i reservar terres per a la natura, i conrear la terra d’una manera més respectuosa amb la natura i que recolzi la biodiversitat. Les Solucions Basades en la Natura per a l’Agricultura (Ag-NBS, per les seves sigles en anglès) es consideren un enfocament efectiu, durador i rendible per gestionar de manera sostenible els recursos terrestres i hídrics, fer front a la disminució de la productivitat agrícola, la contaminació, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic. Aquestes pràctiques poden ajudar a millorar la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, així com a restaurar ecosistemes i sòls a tot el món, alhora que ofereixen beneficis substancials per a la salut i milloren la seguretat alimentària global. Per tant, poden contribuir a sistemes alimentaris més saludables, sostenibles i resilients.
La preparació i el seguiment de la Cimera de Sistemes Alimentaris de l’ONU de 2021 han generat consciència sobre la necessitat de transformar els sistemes alimentaris i l’oportunitat clau que això representa per accelerar el progrés de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible¹. De fet, aquestes estratègies poden contribuir a l’assoliment i articulació de diversos, si no la majoria, dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)² i requeriran un canvi en la governança³. Això requereix una governança multinivell que asseguri un enfocament basat en drets, inclusiu i participatiu, que aprofiti el coneixement local i tradicional, i que garanteixi la representació dels Pobles Indígenes, les institucions locals, les dones, els joves i altres grups infrarrepresentats.
Això va continuar de manera lògica amb el llançament de la Iniciativa de Convergència sobre Acció Climàtica i Transformació dels Sistemes Alimentaris⁴ en la cimera de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2023 a Dubai.
Les solucions basades en el territori són, per tant, clau per a la transformació dels sistemes alimentaris — la complexa xarxa d’activitats que implica la producció, el processament, el transport i el consum d’aliments— i poden alliberar el seu potencial global per restaurar la biodiversitat, limitar el canvi climàtic i proporcionar prou aliments saludables i nutritius per a tothom.
Tanmateix, la creació de fronteres polítiques i administratives ha ignorat generalment els problemes ambientals (vegeu el mapa adjunt) i culturals, per la qual cosa les solucions basades en la natura i el territori no poden ser estandarditzades, aplicades o limitades a nivell nacional.
https://www.oneearth.org/bioregions-2023/
Tot i que els enfocaments territorials per al desenvolupament⁵ han estat promoguts durant dècades, ara hi ha un major reconeixement del paper de les ciutats i els governs locals en un món cada cop més urbanitzat i afectat per crisis. Les polítiques de descentralització són clau per donar suport a la governança subnacional, però l’harmonització intersectorial i la planificació conjunta s’hauran de debatre a nivell regional i municipal.
Però les solucions basades en la natura no han de limitar-se a perspectives nacionals. Atès que els territoris tenen cultures alimentàries i entorns físics únics, un enfocament bioregional per a la transformació dels sistemes alimentaris seria més lògic i afegiria valor a les polítiques i la planificació del desenvolupament sostenible, en termes de coneixement pràctic, col·laboració entre països i intercanvi d’experiències a nivell global. Augmentar la resiliència dels sistemes alimentaris en les “zones crítiques” transfrontereres seria particularment important per a la gestió de crisis (incloent-hi els conflictes).
La convergència de l’aigua, l’acció climàtica i la transformació dels sistemes alimentaris no pot posposar-se més si volem un futur just, inclusiu i sostenible. I les regions tenen un paper clau a jugar.
[1] https://sdgs.un.org/2030agenda
[2] https://sdgs.un.org/es/goals
[3] Policy Brief – Governance for Food Systems Transformation https://www.unfoodsystemshub.org/docs/unfoodsystemslibraries/fss-community/chapter-2/policybrief_governanceunfss.pdf?sfvrsn=edae3afc_
[4] CoP 28 UAE Declaration on Sustainable Agriculture, Resilient Food Systems and Climate Action https://www.cop28.com/en/food-and-agriculture
[5] https://www.donorplatform.org/post/tp4d-territorial-approaches-for-sustainable-development/